El terme Mod deriva de modernista, un terme utilitzat a la dècada de 1950 per descriure els músics i fans del jazz modern. Aquest ús contrastava amb el terme trad, que descrivia als intèrprets i fans del jazz tradicional. La novel·la Absolute Beginners de 1959 descriu els modernistes com a joves fans del jazz modern que es vesteixen amb roba italiana moderna. La novel·la pot ser un dels primers exemples del terme que s’escriu per descriure els joves fans del jazz modern conscients de l’estil britànic. De fet als anys vuitanta van fer una adaptació al cinema sota el mateix títol, amb un èxit escàs, malgrat la presencia de David Bowie, qui també te una cançó sota aquest títol. Aquesta cinta està plena de cameos de cantants de l’època com Sade o Ray Davies (cantat de The Kinks). Al film hi ha una escena en que en un club de jazz els Mods i els Trads tenen una petita baralla coreografiada. Els trads solien vestir de negre i de fet es relacionen amb els Beatniks. Per contra els Mods solien vestir amb elegància i cuidaven força el seu aspecte.
El protagonista de la pel·lícula (un actor pertorbadament semblant a Bowie de més jove) porta una flamant Vespa 150 GS del 1958.
Des de mitjans a finals de la dècada de 1960, els mitjans de comunicació sovint van utilitzar el terme Mod en un sentit més ampli per descriure qualsevol cosa que es cregués popular, de moda o moderna. En tot cas, Mod fa referència inequívoca a modernitat. El que és curiós ja que avui dia justament l’escena Mod es podria dir que és una de les que més mira al passat. Allò que en el seu moment podria ser modern, com utilitzar una scooter italiana a l’Anglaterra dels seixanta o una parka militar (de cua de peix) ara es un segell d’identitat retro.
Son prou conegudes les baralles dels Mods amb els Rockers a les platges de Brighton però en realitat els principals enemics del Mods al Swinging London eren els Teddy Boys, similars als rockers però amb subtils diferències. Per començar no diuen motos i eren clarament racistes. Donat que els Mods eren seguidors del jazz i més endavant de l’Ska o el Soul, la seva simpatia cap la població negre els feia contraris als moviments d’extrema dreta que van usar el Teddy boys com a grup de xoc. De fet, a la novel·la Absolut Beginners ja hi surt aquest enfrontament.
Bé es veritat que la història del les cultures urbanes ´és molts cops contradictora i quan els Mods (d’origen obrer) es van fer massa sofisticats, una part del jovent «working class» es va escindir en grups com els Scooter boys i més tard els Skinheads (que tot i el seu origen antiracista va tenir aviat una facció amb tendències feixistes).
Tornant a la novel·la: El cantant i compositor Paul Weller, ha descrit la novel·la com “un llibre d’inspiració”. Aquesta cita va ser utilitzada a la portada de l’edició de butxaca de 1986. Weller també va triar aquest llibre quan va aparèixer al programa de la BBC Radio 4, Desert Island Discs.
El seu grup, The Jam, va llançar un senzill anomenat «Absolute Beginners» el 1981. Va aconseguir el número 4 a les llistes britàniques. La seva segona banda, The Style Council, va gravar la cançó «Have You Ever Had It Blue?» per a la pel·lícula de 1986.
